A ella li agradaven molt les flors i les cuidava en aquella era, que tenia un aspecte salvatge, però alhora bonic. Sortien herbes per tot arreu, plantava plantes que li donaven les veïnes i les cuidava fins que eren una més, en aquella mena de jardí de tots colors. Això, li matava les hores i la feia sentir bé, quan li deien que bonica que tens l'era i tothom qui passava pel camí, li tirava una floreta.
Doncs quan la Rosita va faltar, la casa va quedar buida i va ser quan vam pensar que havia de continuar tenint vida. Ja la veieu, està molt velleta, li cau el teulat, s'ha de rehabilitar... vam posar fil a l'agulla per fer les primeres puntades... això era a principis del 2020, quan en vam començar a parlar.
Aquesta casa és on van néixer, la meva mare i la meva tieta Rosita, de ben petites es van quedar sense mare i van viure aquí amb el pare fins que la Leonor, la meva mare, es va casar ... llavors hi va viure la Rosita. Treballava al menjador de l'escola de Bellver, molts la recordareu, ben segur que us perdonava aquelles mongetes tendres que no us volíeu menjar i us amagàveu a les butxaques.
Envolta’t de la màgia de les coses senzilles
PL-001463-47 PL-001462-40 PL-001464-42 PL-001466-44
