Casa Rural Cerdanya

• +
• març

  24
  Comença la rehabilitació

  Semblava que no arribaria mai el dia, però finalment hem començat, no sabem quan acabarem, segur que  serà un procés llarg, però acabarem!

  
• març

  21
  

  El logo de Cal Gall sense gall

  Ja tenim el logo de Cal Gall i us el volem ensenyar. Encara no tenim els allotjaments acabats, però anar avançant en aquestes petites coses ens agrada i ens ajuda a mantenir la il·lusió. Saps perquè no hi ha un gall? Clica aquí...

  Què us sembla?
  On està el gall?
  Potser massa senzill?
  Només en blanc i negre?
  Doncs si, és senzill i funcional com seran els nostres allotjaments, en blanc i negre perquè faci companyia a les fotos que ja tindran tots els colors de la Cerdanya i no hi ha un gall perquè no venem pollastres.
  Els nostres allotjaments volen transmetre acolliment,  tranquil·litat, temps, natura, sostenibilitat… però com què el nom de la casa antigament era Cal Gall, sempre hi podem veure la cresta, si el mirem amb amor.

  +
• març

  21
  

  Dissenyant els espais

  Els planells dels allotjaments ja estan a punt, pensant en què puguin ser funcionals i alhora molt acollidors, perquè us trobeu com a casa vostra. A la planta de baix, un bany i cuina-menjador-sala d’estar amb sortida a l’era. A la primera planta, dues habitacions dobles amb un bany.

  Seguint totes les normatives  de les cases de poble independents, dins de la categoria del turisme rural i respectant totes les normatives urbanístiques per preservar el patrimoni arquitectònic del nucli vell del Riu de Santa Maria, anem avançant en el projecte. Taller SAU i Gerard Carreras.

  +
• març

  20
  

  El Paller, un allotjament especial

  Sabeu perquè l'allotjament El Paller serà el més especial?  Doncs per aquest badiu d'ús particular,  que estarà connectat amb la sala/ menjador. Volem que sigui un lloc bonic, per passar bones estones.

  
• març

  19
  

  El nom dels allotjaments

  • EL JÓC: Lloc on van  a dormir les gallines
  • EL CÓM: Recipient  allargat on menja l’aviram
  • EL NIU: Entorn on les gallines ponen els seus ous, els coven i crien els petits.
  • EL PALLER: Lloc on es guarda la palla

  • A Cal Gall tothom troba el seu lloc, les gallines a jóc, els pollets mengen al cóm, la lloca pon al covarot, la palla al paller i tots a Bellver

  +
• març

  17
  Recordant antics moments i festes de guardar

  Imatges per recordar Cal Gall, a punt de fer la rehabilitació pels nous allotjaments

  
• març

  16
  

  La màquina de cosir de la Leonor

  La meva mare, la Leonor cosia pantalons per la sastreria de Bellver d'en Bartomeu Gispert, un gran sastre que feia pantalons i americanes perquè tots els homes de la comarca, poguessin anar ben elegants al Saló a ballar i donar un cop d'ull a les noies del poble.

  El meu pare m'explica que elles estaven assegudes a la llotja i ells els hi demanaven per ballar. Llavors elles els hi deien "en tinc dos de compromesos"... potser era veritat o bé no volien ballar amb el que els hi demanava. També em diu que ell sempre li demanava a les que pensava que no dirien que no.
   Potser allà va començar la història dels meus pares...

  +
• febr.

  26
  

  Els rosers de la tieta Rosita

  A ella li agradaven molt les flors i les cuidava en aquella era, que tenia un aspecte salvatge, però alhora bonic. Sortien herbes per tot arreu, plantava plantes que li donaven les veïnes i les cuidava fins que eren una més,  en aquella mena de jardí de tots colors. Això, li matava les hores i la feia sentir bé, quan li deien que bonica que tens l'era i tothom qui passava pel camí, li tirava una floreta.

  
• febr.

  26
  

  Cauen les teules, s'ha de rehabilitar

  Doncs quan la Rosita va faltar, la casa va quedar buida i va ser quan vam pensar que havia de continuar tenint vida.  Ja la veieu, està molt velleta, li cau el teulat,  s'ha de rehabilitar...  vam posar fil a l'agulla per fer les primeres puntades... això era a principis del 2020, quan en vam començar a parlar.

  
• gen.

  10
  

  Així va començar tot

  Aquesta  casa és on van néixer, la meva mare i la meva tieta Rosita, de ben petites es van quedar sense mare i van viure aquí amb el pare fins que la Leonor, la meva mare, es va casar ... llavors hi va viure la Rosita. Treballava al menjador de l'escola de Bellver, molts  la recordareu,  ben  segur que us perdonava aquelles mongetes tendres que no us volíeu menjar i us amagàveu a les butxaques.