Ja tornem a tenir casa....ja està acabada, s'assembla a la caseta que havia sigut, té gairebé la mateixa alçada i la mateixa estructura. Les teules són les mateixes i també totes les pedres de les seves parets. Quin goig veure aquesta casa nova amb regust de vella !
La rehabilitació va avançant, cada una de les pedres de la casa vella, vol tornar al seu lloc per recobrir les parets on s'allotjaran els nostres hostes. Quines ganes d'obrir les portes!
Amb amor, amb paciència, amb saber fer, aquestes grans mans van modelant, perquè quan vinguin els nostres hostes sàpiguen a quina porta han d’entrar.
Però que us sembla si també pensem en un nom per a cada casa?
Recollir com es van fent em fa adonar del valor que tenen, de les hores de dedicació i d’amor que el Jaume i la Núria hi han passat. Una feina que només es pot fer si s’estima!
Els rètols dels allotjaments ja estan en procés, que entretingut és fer coses boniques!
Ara si, em toca explicar-vos els noms dels allotjaments:
1.EL JÓC: Lloc on van a dormir les gallines
2.EL CÓM: Recipient allargat on menja l’aviram
3.EL NIU: Entorn on les gallines ponen els seus ous, els coven i crien els petits.
4.EL PALLER: Lloc on es guarda la palla.
Espai: EL COVAROT: Ou que es posa al covador perquè la gallina vagi a pondre
Vols veure feina feta amb amor?
Recollir com es van fent, em fa adonar del valor que tenen, de les hores de dedicació que el Jaume i la Núria hi han passat. Una feina que només es pot fer si s’estima. Ves a la seva poterie, hi trobaràs moltes coses boniques.
Com més els miro, més m’agraden!
Ja tenim els rètols acabats, ara només falta posar-los a la paret de cada casa, perquè quan entrin els nostres hostes sàpiguen que entren en una casa que els acollirà, que els farà passar uns dies inoblidables. Volem que tinguin ganes de tornar!
Ja tenim la coberta feta, a punt de tornar a posar les teules velles, són fortes i han aguantat el pas del temps, tornaran a fer la seva feina, amb l'ajuda d'uns bons aïllants, és clar, perquè a l'hivern el fred no entri i a l'estiu ens protegeixin de la calor. Recuperant les teules velles!
Tots seguint el procés. Ja van pujant les parets, posant les bigues per fer el teulat, els paletes van avançant perquè el fred està a punt d'arribar. Preparant per continuar amb els interiors. L'hivern ja s'acosta!
Amb il·lusió, seguint tot el procés, pas a pas com van pujant les parets, posant les pedres al seu lloc per restaurar les parets, obrint finestres noves, fent les escales...
Rehabilitar una casa no és una tasca senzilla, primer treure totes les teules, fustes, pedres… per reforçar parets i tornar a construir. Quina gran feinada tenen l’equip d’en Ramon Comas per treure tot aquest material i després tornar-lo a posar al seu lloc.
Perquè sigui una casa sostenible de bon començament, cal recuperar les seves pedres, així també recuperarem una mica de la seva essència i hi podreu trobar la calma que de vegades es busca en aquelles parets que tenen història.
Semblava que no arribaria mai el dia, però finalment hem començat, no sabem quan acabarem, segur que serà un procés llarg, però acabarem!
Ja tenim el logo de Cal Gall i us el volem ensenyar. Encara no tenim els allotjaments acabats, però anar avançant en aquestes petites coses ens agrada i ens ajuda a mantenir la il·lusió. Saps perquè no hi ha un gall? Clica aquí...
Què us sembla?
On està el gall?
Potser massa senzill?
Només en blanc i negre?
Doncs si, és senzill i funcional com seran els nostres allotjaments, en blanc i negre perquè faci companyia a les fotos que ja tindran tots els colors de la Cerdanya i no hi ha un gall perquè no venem pollastres.
Els nostres allotjaments volen transmetre acolliment, tranquil·litat, temps, natura, sostenibilitat… però com què el nom de la casa antigament era Cal Gall, sempre hi podem veure la cresta, si el mirem amb amor.
Els planells dels allotjaments ja estan a punt, pensant en què puguin ser funcionals i alhora molt acollidors, perquè us trobeu com a casa vostra. A la planta de baix, un bany i cuina-menjador-sala d’estar amb sortida a l’era. A la primera planta, dues habitacions dobles amb un bany.
Seguint totes les normatives de les cases de poble independents, dins de la categoria del turisme rural i respectant totes les normatives urbanístiques per preservar el patrimoni arquitectònic del nucli vell del Riu de Santa Maria, anem avançant en el projecte. Taller SAU i Gerard Carreras.
Sabeu perquè l'allotjament El Paller serà el més especial? Doncs per aquest badiu d'ús particular, que estarà connectat amb la sala/ menjador. Volem que sigui un lloc bonic, per passar bones estones.
Imatges per recordar Cal Gall, a punt de fer la rehabilitació pels nous allotjaments
La meva mare, la Leonor cosia pantalons per la sastreria de Bellver d'en Bartomeu Gispert, un gran sastre que feia pantalons i americanes perquè tots els homes de la comarca, poguessin anar ben elegants al Saló a ballar i donar un cop d'ull a les noies del poble.
El meu pare m'explica que elles estaven assegudes a la llotja i ells els hi demanaven per ballar. Llavors elles els hi deien "en tinc dos de compromesos"... potser era veritat o bé no volien ballar amb el que els hi demanava. També em diu que ell sempre li demanava a les que pensava que no dirien que no.
Potser allà va començar la història dels meus pares...
A ella li agradaven molt les flors i les cuidava en aquella era, que tenia un aspecte salvatge, però alhora bonic. Sortien herbes per tot arreu, plantava plantes que li donaven les veïnes i les cuidava fins que eren una més, en aquella mena de jardí de tots colors. Això, li matava les hores i la feia sentir bé, quan li deien que bonica que tens l'era i tothom qui passava pel camí, li tirava una floreta.
Doncs quan la Rosita va faltar, la casa va quedar buida i va ser quan vam pensar que havia de continuar tenint vida. Ja la veieu, està molt velleta, li cau el teulat, s'ha de rehabilitar... vam posar fil a l'agulla per fer les primeres puntades... això era a principis del 2020, quan en vam començar a parlar.
Aquesta casa és on van néixer, la meva mare i la meva tieta Rosita, de ben petites es van quedar sense mare i van viure aquí amb el pare fins que la Leonor, la meva mare, es va casar ... llavors hi va viure la Rosita. Treballava al menjador de l'escola de Bellver, molts la recordareu, ben segur que us perdonava aquelles mongetes tendres que no us volíeu menjar i us amagàveu a les butxaques.
Envolta’t de la màgia de les coses senzilles
PL-001463-47 PL-001462-40 PL-001464-42 PL-001466-44
